COM FUNCIONA EL CALENDARI LUNI-SOLAR XINÈS?

Un calendari luni-solar es construeix tenint en compte tant el moviment de la Lluna al voltant de la Terra (fases de la Lluna) com el moviment de la Terra en translació al voltant del Sol (les estacions). Existeixen diversos calendaris luni-solars corresponents a cultures antigues com la celta, budista, hebrea, hindú o la xinesa. Ens centrarem en el Calendari Luni-Solar xinès.

** Tinguem ben present que tot el que explicarem es refereix a l’hemisferi nord de la Terra. En l’hemisferi sud ho hauríem de girar tot a l’inrevés **

PRIMER ESTUDIEM L’ANY SOLAR

Sabem que un any solar és el temps que triga la Terra en fer una volta completa al Sol: en concret 365,2422 dies.

Sabem que al llarg de tota aquesta volta el·líptica passem per les 4 estacions. El calendari xinès pren com a referència 4 dates concretes: els Solsticis d’hivern i d’estiu (dia més curt i més llarg de l’any, respectivament) i els dos Equinoccis (dies amb durada igual del dia i la nit).

Mentre que en el nostre calendari gregorià aquestes 4 dates donen inici a cada estació, en el calendari xinès, atenent a segles d’observació del comportament del cel i la natura, són en el bell mig de cada estació, de manera que per a ells l’inici de cada estació és el següent:

·         Primavera: entre el 3 i el 5 de febrer.

·         Estiu: entre el 5 i el 7 de maig.

·         Tardor: entre el 7 i el 9 d’agost.

·         Hivern: entre el 7 i 8 de novembre.

Posem que cada estació dura aproximadament 90 dies (avui sabem que la tardor i l’hivern, en que la Terra és més a prop del Sol -periheli-, duren menys que la primavera i l’estiu, en que la Terra és més lluny del Sol -afeli-, per això les dates d’inici de cada estació fluctuen).

Aleshores varen dividir cada estació en 6 quinzenes, termes solars o “Jieqi” que suposen cadascuna uns 15 dies i un recorregut de 15 graus en l'el·líptica circular que descriu la Terra al voltant del Sol (lògicament d’un total de 360 graus).

El primer Jieqi de cada estació s’anomena amb l’Inici de l’estació i el quart porta el nom del Solstici o Equinocci central de l’estació, com podem veure en la il·lustració.

Com veiem en la il·lustració  cada quinzena o Jieqi es numera amb una lletra i un número:

·         La lletra “Z” vol dir període major o primer període del mes, quan la Terra es troba en un múltiple de 30 graus del Sol.

·         La lletra “J” vol dir període menor o segon període del mes.

·         El número és el mes, començant al febrer amb l'inici de la Primavera.

Assimilant els “Jieqi” amb quinzenes, la suma de cada Jieqi major i menor serien 30 dies, però el cert és que el temps entre dos Jieqis majors pot variar entre 29’44 i 31’44 dies. (Recuperarem aquest punt quan expliquem el mètode que utilitzen per quadrar aquest calendari solar amb el calendari lunar posant anys de traspàs).

Doncs bé, l’ANY SOLAR xinès comença sempre amb l’Inici de la Primavera, entre el 3 i el 5 de febrer. Sí, sempre, cada any igual. No ho confonguem amb les conegudes celebracions de l’any nou xinès, que segueixen l’ANY LUNAR com explicarem més endavant.

Els 24 Jieqi o termes solars reflecteixen els canvis en clima, fenòmens naturals, producció agrícola, festes, celebracions i altres aspectes de la vida humana, com la roba, el menjar, la llar o el transport. Els 24 Jieqi han influït i encara avui influeixen en la vida dels xinesos.

En la il·lustració hem afegit l’hexagrama corresponent a cada mes. Dels 64 hexagrames del llibre clàssic del Yi Jing, n’hi ha 12 considerats els “Sobirans” que s’assignen a cada mes i mostren l’evolució de creixement i decreixement de les energies Yin i Yang al llarg de l’any: ratlla contínua=Yang, ratlla discontínua=Yin. És un afegit molt interessant per a la filosofia taoista i pràctiques com el Taijiquan o el Qigong, però això requeriria una publicació monogràfica apart.

ARA ESTUDIEM L’ANY LUNAR

Si bé en el nostre calendari gregorià tenim definits els mesos com agrupacions de 30 o 31 dies, excepte febrer que en pot tenir 28 o 29, el calendari xinés es basa en la duració del temps que triga la Lluna en donar una volta a la Terra, en concret 29’53 dies, començant a comptar sempre a partir de la fase de LLUNA NOVA.

Multiplicant els 29’53 dies X 12 llunes surten 354’36 dies. Falten 10’89 dies per quadrar-ho amb l’any solar de 365’2422 dies.

Per això el calendari xinès es veu obligat a introduir TOTA UNA LLUNA DE TRASPÀS (29`53 dies) i establir un any de 13 llunes aproximadament cada 3 anys (de fet inclouen 7 “llunes extres” cada 19 anys). Per tant, arrodonint tenen anys de 353, 354 o 384 dies.

L’any lunar xinès comença amb la Lluna Nova més propera al començament de l’any solar, que com hem vist en el capítol anterior sempre comença entre el 3 i el 5 de febrer. Al mateix temps és sempre la segona Lluna Nova posterior al Solstici d’Hivern, entre 21 i 22 de desembre.

Per exemple en aquest any 2025 la Lluna Nova més propera al 3-5 de febrer de 2025 i segona Lluna Nova després del 21 de desembre de 2024 cau el 29 de gener de 2025, data en que finalitzaran les 12 llunes que ha tingut aquest any del Drac de Fusta i començarà la primera lluna del nou any de la Serp de Fusta que acabarà el 16 de febrer de 2026 (tindrà 13 llunes!!!).

En un any de traspàs es duplica literalment una Lluna, per exemple en aquest any que començarà es duplicarà la Lluna 6a que anirà del 25 de juny al 24 de juliol i es repetirà com a 6a bis del 25 de juliol al 22 d'agost. És com si en el nostre calendari gregorià decidíssim repetir dos abrils!! (amb les mateixes dates, dos Sant Jordis, etc.).

La gent nascuda en els primers 15 dies d’una lluna de traspàs (bis), en els anys sense traspàs celebraran l’aniversari en la lluna prèvia i els nascuts a partir del 16è dia ho celebraran en la lluna posterior.

No els suposa cap problema perquè ells compten l'ordre dels dies dins l'ordre de les llunes. Per exemple: si vas néixer el 4t dia de la 6a lluna-bis, celebraràs l'aniversari el 4t dia de la 6a lluna. Si vas néixer el 20è dia de la 2a lluna-bis ho celebraràs en el 20è dia de la 3ª lluna.

Per determinar si un any té 12 o 13 llunes es compten les Llunes Noves que hi haurà entre un Solstici d’Hivern i el següent: si en surten 13, una haurà de ser de traspàs.

Per determinar quina de les 13 llunes es considerarà repetida de l’anterior es busca aquella lluna que no conté cap inici de terme solar o Jieqi major (descrit en el capítol anterior).

Per exemple:

·         Entre els Solsticis d’Hivern de 2022 i 2023 hi va haver 13 Llunes Noves i es va repetir la 2a de  l’any del Conill d’Aigua.

·         Entre els Solsticis d’Hivern de 2023 i 2024 hi va haver 12 Llunes Noves. No va haver Lluna de traspàs en l'any del Drac de Fusta.

·         Entre els Solsticis d’Hivern de 2024 i 2025 hi haurà 13 Llunes Noves. Es repetirà la 6a de l’any de la Serp de Fusta.

Amb el que hem explicat, a continuació veiem una il.lustració de com han estat els anys recents i com seran els propers.

La numeració dels anys xinesos comença l’any 2698 a C. any en que es va iniciar e regnat de Huang Di, l’Emperador Groc, una de les figures més importants de la mitologia xinesa i considerat per molts com el fundador de Xina.

I és conegut que cada any xinès va associat a un animal. Realment els “segles” del calendari xinès són cicles de 60 anys, que és el resultat de combinar els 12 animals del zodíac xinès amb les 10 combinacions dels 5 elements amb el yin i el yang. Aquesta combinació es fa fent córrer seqüencialment els dos components amb aquest criteri: 1-1, 2-2, 3-3, 4-4, 5-5, 6-6, 7-7, 8-8, 9-9, 10-10, 11-1, 12-2, 1-3, 2-4, 3-5, 4-6, 5-7, 6-8, 7-9, 8-10, 9-1, 10-2, 11-3, 12-4, 1-5, 2-6, 3-7, 4-8, 5-9, 6-10, 7-1, 8-2, 9-3, 10-4, 11-5, 12-6, 1-7, 2-8, 3-9, 4-10, 5-1, 6-2, 7-3, 8-4, 9-5, 10-6, 1-7, 2-8, 3-9, 4-10, 5-1, 6-2, 7-3, 8-4, 9-5, 10-6, 11-7, 12-8, 1-9, 2-10, 3-1, 4-2, 5-3, 6-4, 7-5, 8-6, 9-7, 10-8, 11-9, 12-10...

... 1-1 (nou cicle de 60 parelles).

L’actual cicle de 60 anys va començar el 1984 (1-1) i acabarà el 2043 (12-10), tornant a començar el 2044 (1-1).

El 28/01/25 s'acabarà l'any del Drac de Fusta (5-1) i el 29/01/2025 començarà l'any de la Serp de Fusta (6-2).

Cadascú de nosaltres podem saber quin animal-element va correspondre a la nostra data de naixement i ara sabem que no es tornarà a repetir fins que complim els 60 anys. Sense dubte un aniversari molt especial des del punt de vista del Calendari Xinès.

Si vols saber el teu horòscop xinès i vas néixer entre març i desembre, només veient l’any ja ho tindràs. Si vas néixer el gener o febrer cal consultar-ho amb exactitud perquè dependrà de la data en que va començar aquell any nou lunar xinès. Aquí et deixo una calculadora per consultar-ho:

Calculadora horòscop xinès

També ho pots mirar en aquesta llista:

Llista

Quan ja saps quin animal et correspon i si vas nèixer entre març i desembre, pots saber quin element va associat al teu animal en funció de l'última xifra de l'any que vas néixer:

 0 - Metall Yang      1 - Metall Yin      2 - Aigua Yang        3 - Aigua Yin     4 - Fusta Yang

 5 - Fusta Yin          6 - Foc Yang        7 - Foc Yin              8 - Terra Yang    9 - Terra Yin

Per acabar aquest capítol de l'Any Lunar t’explicaré la llegenda de l’ordre dels 12 animals del zodíac xinès

"L’Emperador de Jade, governant del cel, va cridar a tots els animals dient que els 12 primers que arribessin a palau formarien part de l’horòscop xinès.

La rata es va llevar ben d’hora però pel camí va trobar un riu que no podia travessar. Va esperar fins que va arribar el bou i li va saltar al damunt. Així van travessar tots dos i quan eren prop del palau la rata va saltar i va arribar la primera. El bou va arribar segon.

El tigre va arribar el tercer després de creuar el riu amb la seva gran força. Quart va arribar el conill, saltant entre les pedres i algun tronc. Cinquè va arribar el drac que s’havia entretingut pel camí ajudant a la gent i a un conill que flotava damunt d’un tronc.

Després es va sentir el galop d’un cavall, però una serp el va espantar i el va fer caure. Així que la serp va arribar sisena i el cavall setè.

La cabra, el mico i el gall es van ajudar entre sí per creuar el riu: el gall va fer una bassa de fusta per als tres, mentre la cabra i el mico apartaven les herbes i remant van aconseguir travessar. L’Emperador va nomenar la cabra, vuitena, el mico nové i el gall desè.

El gos es va entretenir banyant-se al riu i va arribar onzè. I el porc s’havia aturat a menjar i va arribar el dotzè. El Zodíac xinès estava complet i endreçat.

El gat s’havia quedat dormint i quan va arribar al palau ja era massa tard. Diuen que l’odi del gat a la rata li ve de saber que la rata havia arribat la primera".

EL CALENDARI LUNI-SOLAR

Depenent del que vulguem tractar sobre el calendari xinès ens haurem de fixar en el seu caràcter solar o en el seu caràcter lunar. Com hem vist, "solarment" segueix unes dates fixes cada any, es basa en les estacions i comença amb la primavera entre el 3 i el 5 de febrer. I "lunarment" comença en la Lluna Nova més propera al 3-5 de febrer. Lunarment la data d'inici de l'Any Nou va canviant cada any i és la més celebrada a Xina. L'any 2030 començarà el 3 de febrer. Probablement els dos criteris, solar i lunar, aquell any coincidiran.